Davant
un desafiament a tota ultrança, i una possible topada molt seriosa, entre dos
mals governs, em declaro neutral.
Dos
governs il·legítims per la seva manera de governar (encara que hagin sigut
elegits), dos governs antisocials, anticatalans i antiespanyols, corruptes...
Que fóra molt difícil escatir quin dels dos és una mica més dolent...
Val
la pena allunyar-se’n, i, si se les heuen entre si, que s’ho facin.
Com
podria un Govern personificar i representar els drets nacionals de Catalunya
si els ha trepitjat...? Un Govern que ha
*Escanyat els pobres, rebaixant la RMI.
*Retallat l’Estat del benestar, amb la sanitat i
l’ensenyament.
*Dilatat la discussió parlamentària de la Renda garantida
de ciutadania.
*Començat a destrossar la sanitat pública a Lleida i a
Tarragona.
(Tot
per no voler fer pagar més als seus «clients» polítics.)
O
com podria representar la integritat de la Constitució i la unitat d’Espanya un
Govern que ha
*Facilitat enormement els acomiadaments de
treballadors/es.
*Permès el desnonament de milers de famílies de casa
seva.
*Escanyat la Llei de dependència.
*Proposat lleis per reprimir les manifestacions
ciutadanes.
*Participat
intensament en la corrupció.
El
Govern central és irresponsable perquè, si hagués permès votar al poble de
Catalunya, hauria guanyat clarament el NO, i ja no se’n parlaria més, de
l’afer, i en canvi ara en tenim per anys que s’arrossegui.
El
Govern de Catalunya és irresponsable perquè, si una cosa (legítima) se’ns posa
tan difícil, valdria la pena ajornar-la i no desafiar un altre Govern en una
actitud que ens pot costar greus conseqüències.
El
moment actual és molt diferent d’aquell de 1934. El Govern presidit per Lluís
Companys va emprendre una actitud perillosa, que va costar molt cara, però almenys
era un Govern plenament legítim per la seva manera de governar. Aquest d’ara,
no.
La
meva posició sobre la independència ja l’he exposada altres vegades i no cal
tornar-hi. Però «comprenc» l’actitud dels companys/es independentistes quan
pensen que «és igual amb quin govern, lo important és aconseguir-la». És allò
del fi i els mitjans... Aconseguir un fi bo (per a ells) amb un Govern molt
dolent.
Us
faria il·lusió aconseguir la independència de Catalunya amb el Govern presidit
pel senyor Mas? No valdria més esperar
un any o dos?
Davant
la imminent topada entre aquests dos malgoverns, jo em declaro neutral, i em
desentenc de les conseqüències que se’n puguin seguir.
Antoni
Ferret
