Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 22 de setembre del 2017

El treball de cura de les persones, 3

Evolució històrica, 2

Societat moderna (segle XX). En la família camperola, ja hi havia hagut un gran canvi: els fills i filles anaven a escola. En els altres aspectes, tot continua igual: l’home al camp i la dona a casa. Però també hi arriben coses modernes, com rentadora, etc.

En la societat urbana s’anaren produint cinc canvis, no pas sempre coincidents, però més o menys durant gran part del segle XX:

1) Els homes ja no treballaven tantes hores fora de casa. I alguns homes començaren a col·laborar una mica en les feines domèstiques, cosa que, amb el pas de les generacions, ha anat millorant una mica més.
2) Cada vegada més dones s’anaren incorporant a treballar fora de casa, no només les tèxtils. Com a administratives, dependentes, mestres, infermeres, doctores, altres professions liberals, dones de neteja, etc.
3) Anaren apareixent els primers electrodomèstics, que estalviaven temps i esforç al treball de les dones.
4) També hi començà a haver alguns serveis públics de cura: guarderies, residències (amb una qualitat molt més gran que els antics asils).
5) Atenent a consells mèdics, les dones anaren incorporant al treball de cura, sobretot dels nens i nenes, A) una higiene més acurada, tant de les persones com de la casa; B) una major atenció als aliments, en relació a la seva tria, la seva preparació, la seva qualitat... Creient que això beneficiava la salut dels petits. Diuen les autores que aquestes mesures han sigut decisives en la constant disminució de la mortalitat infantil i de l’allargament de l’esperança de  vida.

Però les autores diuen que, malgrat aquests avantatges, les dones no van disminuir gaire la quantitat d’hores de feina a casa, perquè, si bé en van disminuir algunes, per la rentadora, per l’ajuda del marit, per la guarderia, en van augmentar d’altres per les majors exigències higièniques, saludables, alimentàries... 

Avui les dones, tot i que (treballant fora de casa o no) hagin d’assumir encara la major part de la feina de cura i domèstica, la fan en unes condicions molt millors que en èpoques passades. I tenen un estatus social molt més alt, tant a casa com en la societat.
Però queden encara obstacles, sobretot:

«La bretxa salarial»: cobrar menys que un home per la mateixa feina (en molts casos).
«El sostre de vidre»: dificultat per arribar a alts càrrecs en la mateixa proporció que els homes, per l’obligació de la feina de casa, per la desconfiança d’alguns homes...

«La doble presència»: haver d’estar, de vegades, a l’empresa, pensant si falta alguna cosa a casa, i sobretot pensant que el nen aquest matí semblava que no estava massa fi.