Evolució històrica, 2
Societat moderna (segle XX). En la família camperola, ja hi havia
hagut un gran canvi: els fills i filles anaven a escola. En els altres
aspectes, tot continua igual: l’home al camp i la dona a casa. Però també hi
arriben coses modernes, com rentadora, etc.
En la societat urbana
s’anaren produint cinc canvis, no pas sempre coincidents, però més o menys
durant gran part del segle XX:
1) Els homes ja no
treballaven tantes hores fora de casa. I alguns homes començaren a col·laborar
una mica en les feines domèstiques, cosa que, amb el pas de les generacions, ha
anat millorant una mica més.
2) Cada vegada més
dones s’anaren incorporant a treballar fora de casa, no només les tèxtils. Com
a administratives, dependentes, mestres, infermeres, doctores, altres
professions liberals, dones de neteja, etc.
3) Anaren apareixent
els primers electrodomèstics, que estalviaven temps i esforç al treball de les
dones.
4) També hi començà a
haver alguns serveis públics de cura: guarderies, residències (amb una qualitat
molt més gran que els antics asils).
5) Atenent a consells
mèdics, les dones anaren incorporant al treball de cura, sobretot dels nens i
nenes, A) una higiene més acurada, tant de les persones com de la casa; B) una
major atenció als aliments, en relació a la seva tria, la seva preparació, la
seva qualitat... Creient que això beneficiava la salut dels petits. Diuen les
autores que aquestes mesures han sigut decisives en la constant disminució de
la mortalitat infantil i de l’allargament de l’esperança de vida.
Però les autores diuen
que, malgrat aquests avantatges, les dones no van disminuir gaire la quantitat
d’hores de feina a casa, perquè, si bé en van disminuir algunes, per la
rentadora, per l’ajuda del marit, per la guarderia, en van augmentar d’altres
per les majors exigències higièniques, saludables, alimentàries...
Avui les dones, tot i
que (treballant fora de casa o no) hagin d’assumir encara la major part de la
feina de cura i domèstica, la fan en unes condicions molt millors que en
èpoques passades. I tenen un estatus social molt més alt, tant a casa
com en la societat.
Però queden encara
obstacles, sobretot:
«La bretxa salarial»:
cobrar menys que un home per la mateixa feina (en molts casos).
«El sostre de vidre»:
dificultat per arribar a alts càrrecs en la mateixa proporció que els homes,
per l’obligació de la feina de casa, per la desconfiança d’alguns homes...
«La doble presència»:
haver d’estar, de vegades, a l’empresa, pensant si falta alguna cosa a casa, i
sobretot pensant que el nen aquest matí semblava que no estava massa fi.
