Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 24 de setembre del 2017

Situació difícil. Enfrontament desigual

El dia 6 de setembre, mig Parlament (una mica més) va imposar a l’altre mig (és a dir, mitja Catalunya a l’altra mitja) un acord irregular. Es tractava d’un referèndum que era: 1) il·legal (de tota manera, això és més interpretatiu que literal, i té una importància secundària), 2) no democràtic (perquè no té ni una de les garanties que es demanen internacionalment), 3) no neutral (perquè, en unes condicions d’enfrontament, l’opció més radical té les de guanyar), 4) i, a sobre, imposat de mala manera: en un sol dia, una sola lectura, sense poder-lo discutir ni esmenar (cosa legal d’acord amb el reglament, però inapropiada en el cas d’una llei tan important). Deien que era per impedir que el Govern central ho pogués impugnar, però bé que ho ha fet, i era previsible. Aleshores per què es va fer d'aquesta manera, marginant mig Parlament?

Era un abús. I calia una intervenció per evitar aquest abús. Desgraciadament la intervenció l’havien de fer persones i entitats que han esdevingut odioses per raons seculars i recents. I, desgraciadament, en comptes de fer una intervenció mínima, només reduïda a evitar la votació, “proporcionada”, com ells mateixos deien, han entrat a sac, fent almenys mitja dotzena de coses innecessàries i excessives, cosa que ha generat una enorme indignació, molt justificada. 

Aquesta indignació, però, no és, en molts casos, “anivellada”: es manifesta contra els òrgans centrals, molt normal, però no contra l’abús del dia 6 de setembre. Sembla com si, els uns, perquè són ells, tinguessin patent, i poguessin exagerar. Moltes manifestacions, orals i escrites, critiquen durament l’excés de repressió, cosa deguda, però no diuen ni una paraula del dia 6. I mantenen una adhesió incondicional al referèndum del dia 1. Això no és just.

Ara no sabem què passarà. Si es produiran més excessos, o si es rectificaran alguns. Si les mobilitzacions, fins ara moderades, augmentaran o es mantindran. Una setmana de patir. Pot ser que es consumi la injustícia, o bé que s’eviti. Pot ser que hi hagi seny i es desconvoqui la votació, o bé que es mantingui fins a l’enfrontament virulent.

Finalment, crec que el dia 2 d’octubre tindrem tres tasques importantíssimes i urgents a fer: convocar noves eleccions a Catalunya; demanar massivament un indult general per a totes les persones acusades; exigir la destitució dels caps fiscals, que han tingut una actuació indeguda i provocativa.