Polítiques
públiques en relació al treball de cura i en relació a
la igualtat de les dones
La Comissió Europea preveu la seva política d’inclusió
social a base de l’eix: tota persona, home o dona, solter/a o casat/a, ha de
tenir una ocupació remunerada que li permeti garantir la seva subsistència al
llarg de la vida laboral (sou) i després (pensió). Aquesta previsió no preveu
degudament el treball de cura, i com aquest es planteja de manera diferent per
a homes i dones. La CE entén que s’ha de resoldre a base de treball extern,
institucional, a càrrec de personal professional. Però la nostra autora (Jane
Lewis) creu que la CE no entén prou bé la naturalesa real del treball de cura,
i que hi dona una solució típicament «econòmica» i «masculina». Perquè:
1) El treball
de cura no sempre consisteix a «fer coses», sinó de vegades a «estar» pendent,
com per exemple estar al costat d’una persona gran mentre camina, vigilant que
no caigui. És difícil que ho facin en una residència, on la tindran asseguda
perquè no hi hagi problemes, i com més segui, menys caminarà.
2) Hi ha dones
(no pas totes) que senten íntimament, com una mena d’obligació de
consciència, que han de ser elles qui s’ocupi de la cura dels seus
familiars, i no ningú més.
3) El treball extern i professional no assegura del
tot la cura de les persones, com quan un dia el nen està malalt i no pot anar a
la guarderia.
I, per damunt de tot, sigui lo que sigui lo que pensin
unes persones o unes altres, incloent els dirigents polítics, tota dona ha de
tenir un dret personal a decidir (d’acord amb el marit) quina solució
vol donar a la cura dels seus fills, o pares. Si el recurs a una institució o
assumir-ho personalment, mitjançant una excedència o una temporada de treball a
mitja jornada. I, en aquest cas, ha de poder-ho fer, sense que en surti
perjudicada, ni en la continuïtat de la seva ocupació ni, sobretot, en la seva
cotització de cara a la pensió en el futur. Perquè aquesta feina que vol fer a
casa és molt més important que la que fa a l’empresa.
Antoni Ferret (CatComú) – Novembre de
2010
Final de la
sèrie
Moltes gràcies, Cristina Carrasco, Cristina Borderías,
Teresa Torns, Francesca Bettio, Annamaria Simonazzi, Paola Villa, Jane Lewis, i
totes les altres autores. Sense vosaltres no haurien sigut possibles aquestes
informacions.
