Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 3 de novembre del 2018

L'Ajuntament d'esquerres



L'Ajuntament de Barcelona ha realitzat una molt bona part (però no tota) de les esperances amb què el vam votar. Però, per damunt de tot, hem de dir que, a diferència d'altres casos anteriors, el seu objectiu principal no ha sigut pas fer grans obres (ni simplement obres) al conjunt de la ciutat, sinó moltes petites obres als barris, aspecte fins ara sempre oblidat.

Aquest ha sigut un objectiu ben realitzat, però, per la seva naturalesa, és impossible donar-ne comptes. Del nostre districte d'Horta-Guinardó, no pas ni tan sols un resum, però a títol d'alguns exemples, podem dir:

Can Baró: S’ha iniciat la reforma del Casal Pirineus.
Teixonera: S’ha definit, d’acord amb el veïnat, la necessitat d’un espai d’entitats.
St. Genís: S’ha acordat posar en marxa, al juny de 2017, un casal de gent gran.
Vall d’Hebron: S’ha començat la rehabilitació del mercat Vall d’Hebron/Teixonera.
Vall d’Hebron: S’està iniciant la planificació de l’illa d’equipaments de La Llosa.
Guinardó: Subministrament de plantes i modificació de la xarxa de reg  als Jardins d'Hiroshima.
La Clota: Condicionament pista de la plaça per patinatge i hoquei patins.
Nova sala de primers auxilis a la subseu del Districte.
 El Carmel: Impulsar la millora i la dignificació de l’Escola de Formació de Persones Adultes, que fa un paper primordial en la cohesió social del barri.
Horta: S’està portant a terme la segona fase del Centre Esportiu Municipal (CEM).
El Guinardó: El 2016 es va obrir la residència i centre de dia per a gent gran.
El Guinardó: Recuperar per a ús públic la Torre Garcini.
Obres a part, s’ha implantat una escola bressol al Guinardó, una escola de música a Can Fargues i un casal de Joves al Guinardó.

Al conjunt de la ciutat, una cosa més important que fer obres (i amb la desgràcia de les interminables de la plaça de les Glòries), han sigut les actuacions de tipus social i humà dins les relacions socials. En aquest sentit, destacaria: Triplicar les beques menjador. Augmentar un 50% la inversió social. Multiplicar per quatre el pressupost d'habitatge. (Tot i així, és una gota d'aigua.) Augmentar fortament les comandes i el contractes amb empreses cooperatives (aspecte durament criticat per la dreta, que posa l'accent en el fet que alguns dirigents d'aquestes cooperatives són antics companys de lluita de dirigents municipals, cosa molt normal i inevitable). Implantació d'una empresa municipal de producció i distribució d'electricitat. Gestions (encara no reeixides) de municipalització de la distribució de l'aigua. Exigir, a les empreses contractants de serveis a la ciutat, condicions socials i ecològiques favorables a canvi de la concessió de l'encàrrec. Un gran esforç perquè el metro, per fi, arribés a la Marina. Aquestes (i altres) han de ser i són les «obres» d'aquest Ajuntament.
Però un dels aspectes més impactants han sigut els problemes. Quatre de grossos (entre altres de menys importants).
Els treballadors/es del metro. Moltes discussions, vagues, etc. El nucli principal del problema era el següent: els treballadors/es del metro (i l'autobús) són els més ben pagats de tot el personal de tots els serveis i empreses municipals. L'Ajuntament es resistia a fer més gran encara la diferència entre aquests i les persones ocupades en altres serveis.
Els venedors ambulants. Problema que no té «solució». No es pot permetre, perquè 1) la llei ho prohibeix; 2) fan una competència deslleial a les botigues; 3) alguns productes que venen tenen un origen no gaire net. Però és que... ells no tenen altre mitjà de vida! Aleshores un bon ajuntament ha de... fer veure que compleix la llei... un dia sí i una setmana no. I així tothom està enfadat. Però hi ha coses que, si no podem canviar les bases més importants de l'organització social...
La superilla del Poblenou. Com sabem, una superilla és una zona de tres o quatre carrers per costat, en què s'aparta la circulació rodada als carrers externs, per fer (amb el temps) que la zona interior esdevingui un espai de jardins, joc infantil, trobades i xerrades de veïns/es, passeig pacífic de la gent... Convertir un espai sorollós i perillós en un d'esplai i de convivència. Però al Poblenou hi ha hagut unes protestes enormes i continuades, de persones que, per anar de la porta de casa a on tenen el cotxe aparcat, han de caminar 100 o 200 metres. (Segur que allà ja no ens voten més.)
 Inseguretat al Raval. Al Raval, com a barri dels més pobres, sempre hi ha hagut problemes de pobresa i d'inseguretat. Però d'un temps ençà, la inseguretat està augmentant a causa d'una nova situació: les màfies delinqüents han canviat la seva estratègia, ocupant pisos buits i convertint-los en centres logístics de distribució de droga. Amb el corresponent augment de circulació de persones problemàtiques, molèsties i, ocasionalment, delictes. Davant aquesta situació nova, cal una actuació policial, però no es pot entrar en un pis així com així. Cal una autorització judicial, que només es dona presentant una sèrie d'indicis de delinqüència que siguin creïbles. I per obtenir-los és necessària una tasca de vigilància i observació llargues i discretes, i per tant més personal i... temps. Vejam: és molt fàcil veure que entra i surt gent d'un lloc. Però convèncer un jutge que aquesta gent va a comprar droga i no, per exemple..., a comprar CD's musicals d'artistes del seu país d'origen... o qualsevol altra cosa, és molt diferent. I és que tots sabem que hi ha hagut policies i policies que han fabricat acusacions del no-res, falses, contra persones innocents. I ara els jutges van amb peus de plom. (Això està molt bé, però en aquest cas ens perjudica.) I les actuacions s'allarguen... Però els veïns del barri, lògicament, exigeixen més pressa i resultats. Doncs bé: mossos d'esquadra (naturalment, de paisà) han estat dos anys observant i vigilant els pisos (dos anys durant els quals, els veïns tenien la impressió que no es feia res), i en diferents moments van anar obtenint ordres d'entrar, i es veu que les van anar guardant, i el dia 29 d'octubre, a primera hora del matí, 700 mossos i 150 urbans van entrar a 40 pisos, tots alhora. Encara en queden... però la vida al Raval sens dubte ha millorat molt.
Aquests 4 problemes han sigut 4 filons d'or per a les oposicions, que els han aprofitat de manera intensa, llaminera i, molt sovint, poc honesta. Aquí, sens dubte, s'han perdut molts vots, que, si no són substituïts per noves persones d'esquerres, malament  rai.