L'Ajuntament de Barcelona ha realitzat una molt bona part (però no tota) de
les esperances amb què el vam votar. Però, per damunt de tot, hem de dir que, a
diferència d'altres casos anteriors, el seu objectiu principal no ha sigut pas
fer grans obres (ni simplement obres) al conjunt de la ciutat, sinó moltes
petites obres als barris, aspecte fins ara sempre oblidat.
Aquest ha sigut un objectiu ben
realitzat, però, per la seva naturalesa, és impossible donar-ne comptes. Del
nostre districte d'Horta-Guinardó, no pas ni tan sols un resum, però a títol
d'alguns exemples, podem dir:
Can Baró: S’ha iniciat la reforma del Casal Pirineus.
Teixonera: S’ha definit,
d’acord amb el veïnat, la necessitat d’un espai d’entitats.
St. Genís: S’ha acordat posar en marxa, al juny de 2017, un
casal de gent gran.
Vall d’Hebron: S’ha començat la rehabilitació del mercat Vall
d’Hebron/Teixonera.
Vall d’Hebron: S’està iniciant la
planificació de l’illa d’equipaments de La Llosa.
Guinardó:
Subministrament de plantes i modificació de la xarxa de reg als Jardins d'Hiroshima.
La Clota: Condicionament
pista de la plaça per patinatge i hoquei patins.
Nova sala de
primers auxilis a la subseu del Districte.
El Carmel: Impulsar la millora i la dignificació de l’Escola de Formació
de Persones Adultes, que fa un paper primordial en la cohesió social del barri.
Horta: S’està portant a
terme la segona fase del Centre Esportiu Municipal
(CEM).
El Guinardó: El 2016 es va obrir la residència i centre de dia per a gent gran.
El Guinardó: Recuperar
per a ús públic la Torre Garcini.
Obres a part, s’ha implantat una escola
bressol al Guinardó, una escola de música a Can Fargues i un casal
de Joves al Guinardó.
Al conjunt de la ciutat, una cosa més important que
fer obres (i amb la desgràcia de les interminables de la plaça de les Glòries),
han sigut les actuacions de tipus social i humà dins les relacions socials. En
aquest sentit, destacaria: Triplicar les
beques menjador. Augmentar
un 50% la inversió social. Multiplicar per quatre el pressupost d'habitatge.
(Tot i així, és una gota d'aigua.) Augmentar fortament les comandes i el contractes amb empreses
cooperatives (aspecte durament criticat per la dreta, que posa l'accent en el
fet que alguns dirigents d'aquestes cooperatives són antics companys de lluita
de dirigents municipals, cosa molt normal i inevitable). Implantació d'una
empresa municipal de producció i distribució d'electricitat. Gestions (encara
no reeixides) de municipalització de la distribució de l'aigua. Exigir, a les empreses contractants de serveis a la
ciutat, condicions socials i ecològiques favorables a canvi de la concessió de
l'encàrrec. Un
gran esforç perquè el metro, per fi, arribés a la Marina. Aquestes (i altres) han de ser i són les
«obres» d'aquest Ajuntament.
Però un dels aspectes més impactants han sigut els
problemes. Quatre de grossos (entre altres de menys importants).
Els
treballadors/es del metro. Moltes discussions, vagues, etc.
El nucli principal del problema era el següent: els treballadors/es del metro
(i l'autobús) són els més ben pagats de tot el personal de tots els serveis i
empreses municipals. L'Ajuntament es resistia a fer més gran encara la
diferència entre aquests i les persones ocupades en altres serveis.
Els
venedors ambulants. Problema que no té «solució». No
es pot permetre, perquè 1) la llei ho prohibeix; 2) fan una competència
deslleial a les botigues; 3) alguns productes que venen tenen un origen no
gaire net. Però és que... ells no tenen altre mitjà de vida! Aleshores un bon
ajuntament ha de... fer veure que compleix la llei... un dia sí i una setmana
no. I així tothom està enfadat. Però hi ha coses que, si no podem
canviar les bases més importants de l'organització social...
La
superilla del Poblenou. Com sabem, una superilla és una
zona de tres o quatre carrers per costat, en què s'aparta la circulació rodada
als carrers externs, per fer (amb el temps) que la zona interior esdevingui un espai
de jardins, joc infantil, trobades i xerrades de veïns/es, passeig pacífic de
la gent... Convertir un espai sorollós i perillós en un d'esplai i de convivència.
Però al Poblenou hi ha hagut unes protestes enormes i continuades, de persones
que, per anar de la porta de casa a on tenen el cotxe aparcat, han de caminar
100 o 200 metres. (Segur que allà ja no ens voten més.)
Inseguretat
al Raval. Al Raval, com a barri dels més pobres, sempre hi ha hagut
problemes de pobresa i d'inseguretat. Però d'un temps ençà, la inseguretat està
augmentant a causa d'una nova situació: les màfies delinqüents han canviat la
seva estratègia, ocupant pisos buits i convertint-los en centres logístics de
distribució de droga. Amb el corresponent augment de circulació de persones
problemàtiques, molèsties i, ocasionalment, delictes. Davant aquesta situació
nova, cal una actuació policial, però no es pot entrar en un pis així com així.
Cal una autorització judicial, que només es dona presentant una sèrie d'indicis
de delinqüència que siguin creïbles. I per obtenir-los és necessària una tasca
de vigilància i observació llargues i discretes, i per tant més personal i...
temps. Vejam: és molt fàcil veure que entra i surt gent d'un lloc. Però
convèncer un jutge que aquesta gent va a comprar droga i no, per exemple..., a
comprar CD's musicals d'artistes del seu país d'origen... o qualsevol altra
cosa, és molt diferent. I és que tots sabem que hi ha hagut policies i policies
que han fabricat acusacions del no-res, falses, contra persones innocents. I
ara els jutges van amb peus de plom. (Això està molt bé, però en aquest cas ens
perjudica.) I les actuacions s'allarguen... Però els veïns del barri,
lògicament, exigeixen més pressa i resultats. Doncs bé: mossos d'esquadra (naturalment,
de paisà) han estat dos anys observant i vigilant els pisos (dos anys
durant els quals, els veïns tenien la impressió que no es feia res), i en
diferents moments van anar obtenint ordres d'entrar, i es veu que les van anar
guardant, i el dia 29 d'octubre, a primera hora del matí, 700 mossos i 150
urbans van entrar a 40 pisos, tots alhora. Encara en queden... però la vida al
Raval sens dubte ha millorat molt.
Aquests 4 problemes han sigut 4 filons d'or per a
les oposicions, que els han aprofitat de manera intensa, llaminera i, molt sovint,
poc honesta. Aquí, sens dubte, s'han perdut molts vots, que, si no són
substituïts per noves persones d'esquerres, malament rai.
