Mesurar el temps del treball domèstic
i de cura?
En alguns països s’ha intentat mesurar quant de temps passen
les dones en les feines de la casa i de cura. I fins i tot atribuir a aquest
nombre d’hores un «preu», per tal d’obtenir el total del valor del treball
femení en el conjunt del país. Es dóna a cada dona un full per apuntar cada dia
l’estona que està en cada feina, i del conjunt dels fulls es fa
l’enquesta. Però moltes estudioses
feministes diuen que aquest càlcul és molt difícil de fer bé i que els
resultats no són representatius.
Perquè, a diferència del de l’empresa, el treball de casa no
consisteix només a fer una cosa, i una altra, i una altra, sinó que, molt
sovint, es tracta d’estar atenta per si s’hagués de fer. O bé hi ha activitats que consisteixen a estar.
Suposem un cas. El
marit (o un fill ja una mica gran) està angoixat per un problema que ha tingut
en la feina o allà on ha estat. La dona inicia una conversa llarga i relaxada,
amb l’esperança que l’altra persona també es relaxi, i al final no vegi la cosa
tan negra com al començament. Això pot durar deu minuts, o pot durar una hora.
La dona, ¿apuntarà aquesta hora com a feina en el full de l’enquesta? Amb
criteris normals, diríem que no ha fet res. Però ha fet una cosa més important
que si hagués netejat tota la casa. Ah, una cosa: si fos la dona que hagués
estat angoixada, el marit hauria fet igual?
Un altre cas. La mare (o l’àvia) està
vigilant el nen, que està jugant. Mentre juga, no cal preocupar-se, que
s’entreté tot sol. La dona pot fer mentrestant una altra cosa, com netejar, o,
després, llegir. Però ha d’estar pendent, no sols perquè el nen encara és
petit, sinó perquè en qualsevol moment es cansarà de jugar, i aleshores potser
caldrà intervenir. Què apuntarà? ¿L’estona que ha estat netejant, o bé tota
l’estona que ha estat pendent del nen? Doncs diuen que s’ha comprovat que
moltes dones només apunten l’estona que han estat fent una feina física.
Aleshores, diuen les autores, aquesta
enquesta és un bluf i no serveix per a res.
