El
problema potser més greu que es dona ara a Catalunya, potser fins i tot més que
la possible topada amb el Govern central, és la divisió entre les dues
Catalunyes. Pel fet que una, la independentista, aproximadament una meitat de
la població, s’ha autoatribuït la representació total de Catalunya, que
gestiona com si fos la seva hisenda, que fa i desfà i pren decisions molt
importants sense comptar per a res amb l’altra.
Ho fa justificant-se en dues coses: que tenen
majoria al Parlament, i en la repressió del Govern central (l’Estat, que diuen
ells). Sobre la majoria, cal recordar que: a) és molt petita, b) no prové dels
vots sinó de la llei electoral i c) sembla que, per a decisions molt importants
com les que s’estan prenent, caldria un consens molt superior.
En la repressió del Govern central, el qual,
certament, els està assetjant amb l’argument que actuen al marge de la
Constitució, és un fet cert, però és bastant dubtós que això justifiqui la
marginació fàctica de mig Parlament (i per tant de mitja Catalunya). Sobretot
perquè no sempre és veritat, que aquesta en sigui la causa.
Posem
un exemple (però és l’exemple “central” del cas). Es va dir i redir que les
dues lleis fonamentals s’havien d’aprovar amb mètode ràpid i restrictiu de la participació
normal, per evitar que el Govern central i el TC tinguessin temps
d’impugnar-les. S’havien d’aprovar deixant un lapse de temps fins al seu ús
tal, que no es pogués fer cap actuació jurídica.
Però
NO és veritat, perquè en la pràctica es van aprovar tres setmanes abans del seu
ús, i el Govern central va tenir temps sobrat. És a dir: se’ns va enganyar (i
mai ningú no ha dit una paraula de disculpa). Per què es va fer doncs amb
mètode excloent? Naturalment, en aquestes dates ja no tenien temps de seguir un
procés d’aprovació normal. Però és que tot es va planificar de molt abans. I
per què de molt abans es va planificar fer-ho així? O, alternativament, per què
a l’altura de 6-7 de setembre es va decidir aprovar-les tres setmanes abans de
la data? Aleshores la raó que s’havia donat...
I,
pitjor encara, per què tots els “simpatitzants” de Catalunya de la resta
d’Espanya i d’Europa s’han autoidentificat només amb la Catalunya
independentista, assumint així la suplantació que aquesta exercia? Molts potser
no sabien lo que havia passat entre nosaltres, però persones com el company
Assange i altres del seu nivell ho havien de saber. Per què tots van
prevaricar?
Sembla
que l’únic que té consciència que hi ha mitja Catalunya marginada sigui el
Govern central... Horrorós!!!
