És un problema creixent. Parlem de 20 milions de persones l'any a Europa.
Però Europa vol dir Espanya, Itàlia i Grècia, com a portes d'entrada.
Tenen 15-17 anys, i emigren, sols, per guanyar-se la vida millor que al seu
país, generalment el Marroc. Contràriament a lo que es creu, no són joves
abandonats, o de famílies desestructurades, sinó que quasi sempre són de
famílies normals. Volen emigrar per millorar les seves expectatives de vida.
Un immigrant menor no acompanyat, segons la llei, ha de ser acollit per un centre
d'acolliment de la Generalitat (depenen de la DGAIA, Direcció General d'Atenció a la Infància i
l'Adolescència). La primera cosa a fer, abans d'anar al centre, és conduir-lo a la Fiscalia, per
determinar si és realment menor,
perquè normalment venen sense documents, però encara que portin un passaport,
les autoritats no se'l creuen, i li fan proves mèdiques per determinar la seva
edat.
Ara bé, en la pràctica, els menors que arriben a Catalunya ja es dirigeixen
directament a la seu de la Fiscalia. Com ho saben? Generalment, venen orientats
per un familiar (un germà o cosí més gran) o per coneguts, etc. Funciona entre
ells una mena de xarxa d'informació. Un exemple: durant els anys de la crisi,
n'han vingut molts menys, perquè la xarxa ja els deia: "No aneu a Espanya,
que ara les coses no estan gaire bé." En canvi, aquests darrers anys, i
sobretot el 2017, n'ha anat augmentat el nombre de manera molt forta. Avui
diuen que centres d'acolliment, educadors, etc. estan desbordats, i hi ha una
gran falta d'educadors.
Paral·lelament als menors no acompanyats, hi ha també (molts menys) els
(més aviat "les") menors mal acompanyades. Les noies (moltes menys)
no acostumen a venir soles, sinó acompanyades de parents, coneguts... que no se
sap si realment ho són. I venen orientades al treball sexual.
Les lleis que regulen aquest problema són bones, però sovint no es
compleixen gaire.
Es dona un cas com el següent: quan un menor és acollit en un centre
públic, se li concedeix un permís de residència. També se li concedeix un
permís de treball "especial", que li permet treballar, si troba
feina. Però quan compleix 18 anys, el permís de residència continua essent
efectiu, però el permís de treball li caduca. Aleshores ha de buscar un nou
permís de treball pel procediment habitual en un adult: tres anys de residència
al país (que, si ha sigut acollit, molt probablement ja els porta, o n'hi pot
faltar un), i trobar una feina concreta.
(Informació procedent d'una xerrada organitzada per Cristianisme Segle
XXI.)
