Una de les tasques més importants que ara com ara sembla que està impulsant
la Màfia mundial (grans financers, bancs i afins, i òrgans de poder polític
d’alt nivell) és dificultar la formació
de governs que puguin respondre a necessitats i decisions populars. No fos cas
que el seu “ordre” fos entorpit per mesures econòmiques indegudes.
El moviment econòmic està orientat a
la satisfacció dels màxims dirigents, de l’elit, sobretot financera, i, per a
això, es procura que les classes populars estiguin “controlades” amb mesures
que restringeixin les seves capacitats de decisió, de consum i, especialment,
de formació de majories que puguin governar.
No és pas que aquesta dedicació sigui nova, sinó que la formació de
majories polítiques favorables a millorar les condicions populars i a
distribuir millor la riquesa ha sigut sempre un objectiu prioritari. Però
sembla com si darrerament hi hagués un esforç especial.
Per exemple, i entrant en un terreny de conjectures, de coses que no es
poden demostrar precisament perquè es desenrotllen de manera secreta i amagada,
semblen estranyes les coses que van passar l’any 2016 a Espanya, i que van
impedir la formació d’un Govern espanyol normal.
L’actuació de persones com la presidenta d’Andalusia i un expresident
espanyol, ja sospitós per altres qüestions, va ser realment “autònoma”? Va
respondre solament a opinions pròpies d’aquestes persones? És possible. Però
sembla estrany... Sembla estranya la coincidència entre les maniobres per a
entorpir la formació d’un govern d’orientació més progressista, i la necessitat
que en teníem per causa de situacions de necessitat i de desgovern.
I ara mateix, a Catalunya, la tremenda insistència, d’actituds i
circumstàncies, aparentment fortuïtes, a repetir un govern bussiness friendly, un govern
contrari a tota reforma de les
circumstàncies econòmiques adverses per a la població, és realment una cosa
autònoma, més enllà dels interessos independentistes, que aquests sí que ho
són?
És una cosa que fa pensar.
